Joaquim Maluquer i Sostres
Joaquim Maluquer i Sostres
Referències d'autoritats

Maluquer i Sostres, Joaquim

Barcelona , 11/12/1930 - Barcelona , 15/08/2011
Camp d'activitat: Ornitologia
Relació amb el Museu: Col·laborador
Funció principal: Revisor

Vinculació amb el Museu

Revisor de la col·lecció d'aus juntament amb el seu cosí Salvador Maluquer, recol·lector de més de 50 aus de les terres de Lleida durant la dècada de 1950. 

Notes històriques/biogràfiques

  • 1948-1953 Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona.
  • 1963 Doctor en Sociologia per la Universitat de Ginebra.
  • 1973 Doctor en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona.
  • 1961-1965 Col·laborador setmanal a “El Correo Catalan” .
  • 1962-1978 Secretari general de l’associació empresarial tèxtil cotonera (SECEA).
  • 1966-1975 Fundador i president de la Cooperativa de Crèdit i Estalvi de Barcelona.
  • 1967-1971 Col·laborador setmanal a “El Noticiero Universal”.
  • 1971-1978 Conseller-secretari i novament col·laborador setmanal d’”El Correo Catalán”.
  • 1975-1980 President de la Junta Administrativa de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.
  • 1976-1987 Membre fundador de Depana i vocal de Junta Directiva.
  • 1976-1990 Vocal del Consell General de “la Caixa”.
  • 1976-1978 President de la Institució Catalana d’Història Natural.
  • 1998-2000 President de la Institució Catalana d’Història Natural.
  • 1978-1980 Director General de Promoció Social del Departament de Governació de la Generalitat.
  • 1978-2010 Vocal de la Fundació Asepeyo.
  • 1980-1984 Secretari del Consell Executiu de la Generalitat.
  • 1984-1990 Conseller executiu de Catalana de Gas.
  • 1990-2010 Patró de la Fundació Enciclopèdia Catalana.
  • 1996 Creu de Sant Jordi.
  • 1997-2008 Patró de la Fundació Territori i Paisatge, de Caixa Catalunya.
  • 2010-2011 President de la Fundació Serra Santamans (continuació de Asepeyo).

Publicacions

  • Maluquer Sostres, J., 1952. Notas para el estudio de las aves de Lérida. Pirineos 25: 421-470.
  • Ferrer, X; Reig, A & Maluquer Sostres, J., 2001. Record de l’ornitòleg Estanislau Vayreda i Vila en el centenari de la seva mort.  Abellerol 14:8-9.
  • Maluquer Sostres, J. & Boada, Martí., 1981. Urogallo (Tetrao urogallus) en Lérida. Ardeola 28: 156.
  • Maluquer Sostres, J. & Travé Alfonso, F., 1959. Excursión ornitológica al bosque de Poblet y montes de Prades. Ardeola 5: 185-195.
  • Maluquer Sostres, J. & Travé Alfonso, F., 1961. Presencia y extinción del Francolín en la Península Ibérica e Islas Baleares.  Ardeola, 7: 129-156.
  • Maluquer Sostres, J., 1955. Características ornitológicas de Cataluña. Ibérica 308:26-31.
  • Maluquer Sostres, J., 1955. Observaciones ornitológicas en Ibiza. Ardeola 2(1): 182-184.
  • Maluquer Sostres, J., 1956. Els ocells de les terres catalanes. Ed. Barcino. Barcelona. 1973, 2a ed.; 1981, 3a ed.; 1987, 4a ed. Ampliada.
  • Maluquer Sostres, J., 1956. L’estudi de l’ornitologia a Catalunya. Revista de Catalunya 105: 62-64.
  • Maluquer Sostres, J., 1958. Les gralles de Lleida. Labor 6 (214): 15.
  • Maluquer Sostres, J., 1960. Algunas observaciones ornitológicas en Santa María de Queralt (Barcelona). Ardeola 6(2): 352-353.
  • Maluquer Sostres, J., 1971. La protección de las aves en las tierras catalanas. Zoo, Revista del Parque Zoológico de Barcelona  12: 11-14.
  • Maluquer Sostres, J., 1973. La protección a las aves en las tierras catalanas. Las Ciencias, t. XXXVIII, 3: 169-174.
  • Maluquer Sostres, J., 1975. La conservació de les zones humides. Muntanya  any XCIX, 85 (678): 315-320.
  • Maluquer Sostres, J., 1975. Les zones humides i llur protecció. Serra d’Or, any XVII, núm. 192: 593-595.
  • Maluquer Sostres, J., 1982. Aves en el siglo XVII castellano. Introducción a  Cuaderno de aves para el Príncipe. Estampas de María Eugenia de Beer. Siglo XVII. pp. I-XI. Editorial Gustavo Gili, S.A. Barcelona.
  • Maluquer Sostres, J., 1983. L’avifauna fòssil com a indicador climàtic. Ciència, 3 (29): 442-445 (50-53).
  • Maluquer Sostres, J., 1984. Francolí (Francolinus francolinus). A :Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i  Andorra, de Jordi Muntaner, Xavier Ferrer i Albert Martínez-Vilalta. pp. 297-298. Ketres Editora. Barcelona.
  • Maluquer Sostres, J., 1985. Grullas en Gallocanta. Investigación y Ciencia 103: 32.
  • Maluquer Sostres, J., 1988. Francesc Español i la Institució Catalana d’Història Natural.Quaderns de Vilaniu, Miscel·lània de l’Alt Camp. Número monogràfic dedicat a Francesc Español. Institut d’Estudis Vallencs, núm. 14: 59-61.
  • Maluquer Sostres, J., 1994. Origen de la ornitologia en Cataluña. La garcilla  90: 22-24.
  • Maluquer Sostres, J., 1994. Rafael Patxot i Jubert, mecenes i científic. Ed. Pòrtic. Barcelona.
  • Maluquer Sostres, J., 2002. Els ocells del Montsec. A: Des del cim del Montsec. A l’entorn del Pallars i la Noguera. Llibre col·lectiu, coordinat per Julià Farré i Jordi Mir, pp. 89-93. Barcelona, abril.
  • Maluquer Sostres, J., 2008. Conèixer i estimar els ocells. Ed. Pòrtic. Barcelona.

Cerca

Fitxes

  • Nos Ronchera, Roser

    Roser Nos

    De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.

    De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.

    1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

  • Maluquer i Nicolau, Josep

    Josep Maluquer i Nicolau

    El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais  emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.

    El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.

    Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.

    A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.

    El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.

    El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer. 

  • Martorell i Peña, Francesc

    Martorell i Peña, Francesc

    Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.

  • Bofill i Poch, Artur

    Artur Bofill i Poch

    L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Va exercir de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.