Va conèixer a Francesc Español amb qui va col·laborar, sovint consultava llibres i revistes a la Biblioteca, participà en dues ocasions a les trobades Francesc Español organitzades per l’Associació d’Amics del Museu, a la primera trobada el 1999 i a la tercera el 2004. Ja jubilat va crear i mantenir un vincle cordial amb els conservadors del Museu. El 2022 Lita, la seva vídua, va fer donació al Museu de la seva col·lecció de malacologia, llibres i llibretes prop de 10.000 lots amb desenes de milers d’espècimens. Destaca la fauna de mol·luscs continentals del Mediterrani occidental, particularment de la península Ibèrica i de Catalunya. La col·lecció inclou una notable quantitat de preparacions anatòmiques.
Fins els 18 anys va viure a València, després de la guerra tota la família es traslladà a Barcelona. De vocació volia ser metge, però les circumstàncies ho varen impedir. Quan va arribar a Barcelona va treballar a JOVI, empresa de productes per a l’educació infantil, que va ser creada per José Salvador i Vicente Tejedo, oncle de Manuel. Anys més tard, juntament amb un familiar, va engegar un taller de forja artística, on creaven i fabricaven artesanalment, làmpades i altres productes amb forja. La seva vocació per la natura i pels cargols en particular, li venia de petit, quan anava a escola, una passió que mai no va abandonar. Va reunir al llarg de dècades una important col·lecció conquiliològica, fruit de la seva activitat com a naturalista i malacòleg amateur, una col·lecció que endreçava i estudiava meticulosament. Va preparar moltes mostres d’estudi, anotava detalladament totes les informacions i feia dibuixos amb un nivell de detall extraordinari. Durant anys amb la Lita, la seva esposa i els seus dos fills, anaven a recol·lectar a diferents indrets de Catalunya. La seva col·lecció, donada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona el 2022, també va créixer gràcies a intercanvis amb altres col·leccionistes. De manera molt activa va promoure la malacologia a Catalunya, va fundà i presidir l’Associació Catalana de Malacologia, d’on va ser també nomenat president honorífic. Va impulsar la revista científica de l’associació, Spira. Va establir i mantenir vincles amb científics i naturalistes, com el Dr. Francesc Español, Carles Altimira, Lluís Gasull i Miquel Bech entre d’altres.
Tàxons dedicats: Abida secale vilellai Kokshoorn et Gittenberger, 2010
De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.
De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.
1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.
El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.
Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.
A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.
El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.
El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer.
Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.
L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Va exercir de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.
Iniciar sessió per comentar
Em vull registrar per poder comentar
Bioexplora, l'espai participatiu i de consulta del patrimoni científic del
Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Enregistrat o accedeix per participar