El 1899 rebé el primer encàrrec del Museu Martorell de preparar la naturalització de 42 aus. Des d’aleshores i durant molts anys, la Junta Municipal de Ciències Naturals li va anar encarregant la preparació i conservació dels exemplars del Museu. El 1908 va presentar-se al concurs per a optar a la plaça de preparador –conservador del Museu. Va guanyar la plaça, passant a formar part de la plantilla del Museu el gener de 1909, on hi va romandre fins la seva mort, el 1923. El seu establiment Museo Pedagògico de Ciencias Naturales, va preparar centenars d’exemplars que han anat arribant al Museu a través de donacions de col·legis religiosos, i altres entitats que compraven a l’establiment.
Va ser aprenent de Darder durant uns anys. Va tenir la possibilitat de viatjar a diverses ciutats europees on va visitar els museus de ciències naturals.
El 1890 va obrir el Museo Pedagógico de Ciencias Naturales, al centre de Barcelona. Al seu establiment es van confeccionar diferents tipologies de materials: models anatòmics fets amb pasta i, acolorits, amb indubtables aplicacions educatives, que el van fer molt conegut. Una altra especialitat van ser les preparacions dobles, que mostraven l’exemplar meitat esquelet, meitat naturalitzat. La botiga tenia un ampli catàleg on s’hi incloïen materials com les taxidèrmies, exemplars d’entomologia, botànica, geologia, mineralogia, models cristal·logràfics de filferro esmaltat, preparacions anatòmiques, i altres materials d’història natural. Servia a establiments de molts llocs d’Espanya i altra països europeus.
Fou membre de la ICHN on va ocupar diferents càrrecs, establint relacions amb altres naturalistes i experts, i on va publicar alguns treballs. Va col·laborar per exemple amb Emili Tarré i Tarré, tenia contacte amb altres taxidermistes com Manuel Llofríu i Luis Benedito, a Madrid.
Va donar classes de tècniques de preparació, entres els seus alumnes hi havia el jove escriptor Josep Maria de Sagarra.
Lluís Soler i Pujol va deixar una obra extensa, repartida per gabinets i col·leccions de Barcelona de l’època, tenint la major projecció a les dècades de 1910 i 1920.
Reculls de premsa
De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.
De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.
1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.
El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.
Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.
A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.
El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.
El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer.
Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.
L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Va exercir de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.
Iniciar sessió per comentar
Em vull registrar per poder comentar
Bioexplora, l'espai participatiu i de consulta del patrimoni científic del
Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Enregistrat o accedeix per participar