El 1893 el Sr. Darder i Llimona va donar un exemplar de tortuga al Museu de Ciències Naturals. El mateix any el Museu li compra 22 exemplars de peixos d’espècies autòctones i alguns mamífers (alguns primats, conill, esquirol, mustela, etc). En mesos posteriors arriben al museu vàries taxidèrmies preparades per ell, d’exemplars del Parc Zoològic. A finals de 1884 el Museu realitza de nou una compra a Casa Darder adquirint entre d’altres 72 aus, 34 mamífers i uns 50 crustacis. El 1889 i 1890 tenen lloc noves compres d’exemplars amb un nombre elevat d’espècies. Bona part de les primeres col·leccions del Museu varen ser subministrades per Casa Darder qui les preparava o bé les adquiria en altres establiments de França.
Veterinari i taxidermista. Va ser propietari d’un establiment de ciències naturals que proveïa de material a escoles i instituts (animals dissecats, models anatòmics, etc.). Edità vàries revistes d'història natural i d’animals domèstics; Zookeryx, Revista Universal Ilustrada, El Naturalista. Revista Ilustrada. Historia Natural-Zootecnia-Agricultura-Sport. Va treballar i col·laborar, com a veterinari amb la col·lecció d’animals vius propietat de Lluís Martí-Codolar. Fou el primer director del Parc Zoològic de Barcelona, va centrar les seves investigacions en la cria d'animals domèstics i la piscicultura. Va engegar la repoblació piscícola de l'Estany des del Laboratori Ictiogènic de Barcelona, el 1910, reintroduint alevins a l'Estany. El 1911 l’Ajuntament de Banyoles el nomena Fill Adoptiu. El 1915 va fer donació de la seva col·lecció particular al municipi de Banyoles, naixent així el Museu Darder d’Història Natural de Banyoles, que s'inaugurà el 22 d'octubre de 1916.
Arxiu de Julio Gómez-Alba (MCNB).
Arxiu Històric del Museu de Ciències Naturals de la Barcelona.
Camarasa, Josep M. Repertori de naturalistes catalans (i no catalans que hagin treballat als Països catalans).
El Museu Darder de Banyoles [en línia]: Taxidermidades. <https://www.taxidermidades.com/2016/06/el-museo-darder-de-banyoles.html> [consulta: 2 maig 2020].
Francesc Darder Llimona, veterinario y taxidermista [en línia]: Taxidermidades. <https://www.taxidermidades.com/2016/06/francesc-darder-llimona-veterinario-y-taxidermista.html> [consulta: 2 maig 2020].
Gran Enciclopèdia Catalana. Francesc d’Assís Darder i Llimona. [en línia]: <https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0021480.xml [consulta: 20 d’abril de 2020].
Las etiquetes Comerciales de Francesc Darder. Cronologia [en línia]: Taxidermidades. <https://www.taxidermidades.com/2016/06/las-etiquetas-comerciales-de-francesc-darder-cronologia.html > [consulta: 2 maig 2020].
Mendizábal Aizpuru, José Antonio. “Darder i Llimona, Francesc d'Asís”. In: Diccionario biográfico español: vol. XV. Real Academia de Historia. Museu de Banyoles http://www.museusdebanyoles.cat/darder/Les-Colleccions/Colleccions/Colleccio-Darder-1916.
De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.
De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.
1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona 
.
El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.
El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.
Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.
A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.
El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.
El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer.
Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.
L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Exercí de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.
Iniciar sessió per comentar
Em vull registrar per poder comentar
Bioexplora, l'espai participatiu i de consulta del patrimoni científic del
Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Enregistrat o accedeix per participar