Conservador de Paleontologia entre 1973 i 2010 del Museu de Geologia de Barcelona.
Entre 1975 i 1978 es va encarregar de la remodelació general de la Sala de Paleontologia del Museu.
Des de 1989, any de creació de la revista científica Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, i fins el 2008, exercí de Secretari de Redacció.
El 1991 formà part del Comitè organitzador de la trobada estatal Seminario sobre gestión informatizada de colecciones paleontológicas españolas organitzat pel Museu de Geologia de Barcelona.
El 1992 obtingué el títol de Doctor en Ciències Geològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la tesi Catálogo razonado de los vertebrados fósiles de España del Museo de Geología de Barcelona (1882-1982). Historia de la institución. L’octubre de 1992 exercí les funcions de Tresorer de les VIII Jornadas de Paleontología de la Sociedad Española de Paleontología (SEP) organitzades pel Museu de Geologia de Barcelona.
Especialitzat en documentació del patrimoni científic i en història de les Ciències Naturals, fou autor de vàries publicacions monogràfiques basades en la col·lecció paleontològica del Museu: Decàpodes fòssils d’Espanya (Decapoda, Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona, publicat el 1989. Catálogo razonado de los vertebrados fósiles de España del Museo de Geología de Barcelona (1882-1982), publicat el 1997. La Cuenca Carbonífera de Surroca-Ogassa (Ripollès, Cataluña, España). Historia económica, minera y geológica y catálogo de la flora carbonífera catalana del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, treball exhaustiu i minuciosament documentat, publicat el 2008.
L’any 2010 féu donació al Museu de la seva col·lecció paleontològica personal que ja havia dipositada al Museu de Geologia el 1981, i que s’havia registrada, documentada i informatitzada el 2005. La col·lecció Gómez-Alba consta de 4.783 exemplars fòssils i 25 lots, representant unes 1.757 espècies. Una de les seves característiques més notòria és que conté 1.149 exemplars figurats.
Des del 2008, centrà les seves activitats de recerca en: la història dels estudis i col·leccions de Malacologia a Catalunya; els taxidermistes i la taxidèrmia a Catalunya; i la història dels naturalistes catalans i de la Junta de Ciències Naturals de Catalunya. El seu arxiu personal, en bona part inèdit, fou donat al Museu per les seves filles seguint la seva voluntat.
Llicenciat en Ciències Geològiques a la Universidad Complutense de Madrid.
Entre 1975 i 1977 exercí de Professor Ajudant de Geologia a la Universitat de Barcelona.
El 1978 fou Coordinador científic i presentador de la 1a Setmana de Cinema Geològic de Barcelona, celebrada al Palau de Congressos de Montjuïc.
El 1979 col·laborà en la redacció del Llibre blanc dels Museus de Barcelona editat pels Serveis de Cultura del Ajuntament de Barcelona i, en la del Llibre blanc dels Museus de Catalunya, editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
De maig a juliol de 1981 seguí el “Curs de motlles, reproduccions i tècniques aplicades de restauració” de 80 hores lectives al Museu d’Arqueologia de Catalunya.
El 1988 publica la monografia Guía de campo de los fósiles de España y de Europa.
De 1984 a 1986 fou Membre del Consell Assessor de Museus de la Generalitat de Catalunya.
Fou membre fundador de la Sociedad Española de Paleontología (SEP).
El 1988 formà part del Comitè de redacció de la Normativa sobre Documentació de Col·leccions d’Història Natural constituït pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.
El 1994 col·laborà amb la Fundació Catalana per a la Recerca de la Generalitat de Catalunya i l’any següent (1995) esdevingué membre de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica. També col·laborà amb el Jardín Botánico de Córdoba des del 1998 i amb el Muséum d’Histoire Naturelle de Perpignan (França) des del 2007. Com a organitzador, autor de textos i assessor, participà també, des de l’any 1978, en una vintena d’exposicions científiques. Va ser assessor científic per a la conservació i gestió del patrimoni paleontològic, del Centro de Interpretación Paleontológica de Huelva (Lepe, Huelva), de l’Institut de Paleontologia de Sabadell (Barcelona), del Museo de Ciencias Naturales de Álava (Vitoria), del Museo de Geología de la Universidad de Sevilla, del Museo Paleobotánico del Jardín Botánico de Córdoba, del Museu de Ciències Naturals de València i del Museu Municipal d’Igualada (Barcelona).
Va dirigir dues tesi doctorals, va impartir diversos seminaris en diferents institucions científiques. El curs 2007-2008 s’incorporà al cos de docents del Màster Oficial Inter universitari de Paleontologia (UB, UAB, ICP).
Entre 1976 i 2010, assistí a 28 congressos i jornades nacionals i ibèriques de Paleontologia, on difongué els seus treballs sobre col·leccions patrimonials de paleontologia. Col·laborà amb algunes editorials barcelonines en la revisió de les traduccions de monografies de temàtica paleontològica d’autors europeus.
Persona amb inquietuds i talent artístic, com a poeta va fundar diverses revistes literàries, com "Ciretea" o "Hiperión" i entre els llibres que va escriure i publicar es troben: Tientos / El infante inapetente / El huevo frito i el més recent, de l'any 2000: Poesía incompleta. La música va ser una altra de les seves passions, músic i cantant, es va dedicar a la música tradicional, sefardita i medieval. Va publicar els discos: Està lloviendo / La boda / La ciudad i els més recents: Trece canciones i La llama y la sombra: el Camino de Santiago y el Romancero español.
De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.
De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.
1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.
El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.
Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.
A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.
El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.
El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer.
Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.
L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Va exercir de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.
Iniciar sessió per comentar
Em vull registrar per poder comentar
Bioexplora, l'espai participatiu i de consulta del patrimoni científic del
Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Enregistrat o accedeix per participar