Paleontology curator from 1973 to 2010 from the Museu de Geologia de Barcelona.
From 1975 to 1978, he was in charge of the general remodelation of the Paleontology Room of the Museum.
From 1989, when the scientific magazine called Treballs del Museu de Geologia de Barcelona was created, to 2008, he worked as the editorial assistant.
In 1991, he was a member of the organizing commitee of the state meeting 'Seminario sobre gestión informatizada de colecciones paleontológicas españolas', organized by the Museu de Geologia de Barcelona.
In 1992, he obtained the PhD in Geological Sciences by the Universitat Autònoma de Barcelona, with the thesis entitled Catálogo razonado de los vertebrados fósiles de España del Museo de Geología de Barcelona (1882-1982). Historia de la institución. In October of 1992, he was the treasurer of the VIII Jornadas de Paleontología de la Sociedad Española de Paleontología (SEP), organized by the Museu de Geologia de Barcelona.
Specialized in documentation of the scientific patrimony and in the Natural Science history, he was the author of multiple monographic publications based on the paleontological collection of the Museum:
In 2010, he donated his own paleontological collection to the Museum. Previously, this collection had been donated to the Museu de Geologia in 1981. It was registered, documented and computerized in 2005. The Gómez-Alba collection consists on 4,783 fossil specimens and 25 lots, representing about 1,757 species.
From 2008, his research work was mainly based on the following topics:
His personal archive, which was almost unpublished, was donated to the museum by his daughters who just followed the will of their father.
Graduated in Geological Sciences by the Universidad Complutense de Madrid.
Between 1975 and 1977, he worked as a teaching assistant of Geology in the Universitat de Barcelona.
In 1978 he was the scientific coordinator and the presenter of the First week of Geological Cinema of Barcelona, held in the Palau de Congressos of Montjuïc.
In 1979 collaborated in the writing of the Llibre blanc dels Museus de Barcelona, edited by the Serveis de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona and the Llibre blanc dels Museus de Catalunya, edited by the Cultural Department of the Generalitat of Catalonia.
From May to July of 1981, he took the ‘Curs de motlles, reproduccions i tècniques aplicades de restauració’, which consisted of 80 teaching hours in the Archeological Museum of Catalonia.
In 1988, he published the monograph called Guía de campo de los fósiles de España y de Europa.
From 1984 to 1986, he was a member of the Consell Assessor de Museus de la Generalitat de Catalunya.
He was one of the founder members of the Sociedad Española de Paleontología (SEP).
In 1988, he was part of the Editor Committee of the Documentation normative of the Natural History Collections, constituted by the Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.
In 1994, he collaborated with the Fundació Catalana per a la Recerca de la Generalitat de Catalunya, and the following year (1995), he became one of the members of the Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica. He also collaborated with the Jardín Botánico de Córdoba, starting in 1998, and with the Muséum d’Histoire Naturelle de Perpignan (France), beginning this collaboration in 2007. As an organizer, author and adviser, he took part also, from 1978, in almost twenty scientific exhibitions. He was a scientific adviser for the conservation and management of the paleontological patrimony of the Centro de Interpretación Paleontológica de Huelva (Lepe, Huelva), of the Institut de Paleontologia de Sabadell (Barcelona), of the Museo de Ciencias Naturales de Álava (Vitoria), of the Museo de Geología of the Universidad de Sevilla, of the Museo Paleobotánico del Jardín Botánico de Córdoba, of the Museu de Ciències Naturals de València and the Museu Municipal d’Igualada (Barcelona).
He supervised two doctoral thesis, and he gave some seminars in different scientific institutions. During the 2007-2008 school year, he was one of the teachers of the Màster Oficial Inter universitari de Paleontologia (UB, UAB, ICP).
Between 1976 and 2010, he assisted in 28 congresses and national and Iberian meetings of Paleontology, where he spread his works about patrimonial collections of Paleontology. He collaborated with some publishers from Barcelona, revising translations of monographs about Paleontological topics from European authors.
A person with curiosity and artistic talent, as a poet he founded some literary magazines, like Ciretea or Hiperión. Between the books he wrote there are Tientos, El infante inapetente, El huevo frito and Poesía incompleta. Music was another of his passions; as a musician and singer, he dedicated his musical career to traditional, Sephardic and medieval music. He published the following records: Està lloviendo, La boda, La ciudad, Trece canciones, La llama y la sombra: el Camino de Santiago y el Romancero español.
De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.
De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.
1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.
El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.
Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.
A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.
El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.
El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer.
Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.
L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Va exercir de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.
Log in to comment
I want to register to comment
Bioexplora, the participatory space and consultation of the scientific heritage of Museum of Natural Sciences of Barcelona
Register or access to participate