Personal del Museu de Biologia, març 1927. D’esquerra a dreta: Sofía Gallego, Carmen Giménez, Conxita Jorba, Anna Foix Quer i Pepita Mata.
D’esquerra a dreta: Sofía Gallego, Carmen Giménez, Conxita Jorba, Anna Foix Quer i Pepita Mata. 1927

Gallego Pinedo, Sofía

Valladolid , 30/9/1904 9/2/1995
Camp d'activitat: Geologia | Altres
Relació amb el Museu: Plantilla del Museu

Vinculació amb el Museu

El 5 d’abril de 1921 ingressa com Auxiliar de Geologia al Servei de la Junta de Ciències Naturals al Museu Martorell, el 18 d’agost de 1939 passa al Servei de l’Ajuntament, nomenada Auxiliar del Museu de Geologia el 1944. El 1922 mecanografia 253 pàgines Catàleg de la Col·lecció de Minerals, Roques, Fòssils i Objectes de Prehistòria, materials arribats al Museu a través del Sr. Lluís M. Vidal i Carreras. Sofía va participar directament en el trasllat de la col·lecció Vidal al Museu Martorell que va tenir lloc entre el 16 i el 21 de març de 1922.

Entre novembre de 1925 i novembre de 1926 es va ocupar d’empaquetar les col·leccions de la RACAB, que van arribar al Martorell en vàries etapes.

A partir de 1945 es va fer càrrec de les funcions administratives del Museu mentre continuava exercint com a Auxiliar de Geologia. Finalment va dedicar-se de ple a les funcions administratives. Entre 1956 i 1963 va seguir amb les recol·leccions, va ordenar la sala de Paleontologia i va netejar i passar a net fitxers, completant el 1962 el Catálogo de yacimientos fosiliferos. A partir de 1956 es trasllada a treballar a l’edifici del Museu de Zoologia de Barcelona, amb ella té lloc el trasllat dels Inventaris i los Oficis i Comunicacions del Museu Martorell, i els Llibres d’Actes de la Junta de Ciències Naturals. Es jubilà voluntàriament el 24 de novembre de 1971, va mantenir vincle amb el Museu molts anys més enllà de la jubilació, va ser la primera persona entrevistada en el projecte Fonts Orals del Museu, en una llarga entrevista explica els seus records detallats de persones i fets que van tenir lloc al Museu durant dècades.

Referències bibliogràfiques

  • Gómez-Alba, J. 1997. Catálogo razonado de los vertebrados fósiles de España del Museo de Geología de Barcelona (1882-1982). Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 6: 1-289. http://tmgb.museucienciesjournals.cat/files/TMGB-vol-6-pp-1-296.pdf
  • Pardo, P. 2023. Dones imprescindibles, Barcelona. Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Exposició temporal, del 23 de març de 2023 a l’1 d’abril de 2024.

Cerca

Fitxes

  • Nos Ronchera, Roser

    Roser Nos

    De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.

    De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.

    1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

  • Maluquer i Nicolau, Josep

    Josep Maluquer i Nicolau

    El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais  emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.

    El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.

    Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.

    A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.

    El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.

    El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer. 

  • Martorell i Peña, Francesc

    Martorell i Peña, Francesc

    Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.

  • Bofill i Poch, Artur

    Artur Bofill i Poch

    L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Exercí de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.