Personal del Museu de Biologia, març 1927. D’esquerra a dreta: Sofía Gallego, Carmen Giménez, Conxita Jorba, Anna Foix Quer i Pepita Mata.
D’esquerra a dreta: Sofía Gallego, Carmen Giménez, Conxita Jorba, Anna Foix Quer i Pepita Mata. 1927

Mata Amigó, Josepa

Avinyó , 3/1/1896 - Barcelona , 20/10/1984
Camp d'activitat: Botànica
Relació amb el Museu: Plantilla del Museu

Vinculació amb el Museu

Va ingressar al Museu el 21 de desembre de 1916, com a auxiliar del Dept. de Botànica, sent  Ajudant de Criptogàmia 1917-1920. Coneguda com Pepeta, a ella en fa referència Pius Font i Quer a l’Anuari de 1919: “Tots aquests treballs del personal del Museu i dels col·laboradors del Departament de Botànica, ens han proporcionar en conjunt uns quatre mil exemplars, que, units als vint mil que posseíem l’any passat, fan vint-i-quatre mil, que són el total de les fanerògames que constitueixen els herbaris del Departament. La labor d’aquest curs ha estat primordialment de conservació; els vint mil exemplars amb què comptàvem l’any darrer, estaven, llevat d’uns pocs, sense emmetzinar, ni ordenar, ni catalogar; un recompte de ço que està llesta del tot, ens dóna un total de 20.800 fanerògames. La major part d’aquest treball, inclús les trenta mil cèdules de la cartoteca botànica, l’ha dut a terme amb tota cura Na Pepeta Mata, auxiliar del Departament.” El 1938 per indicacions del Director va col·laborar amb Anna Foix a l’expropiació del gabinet Salvador a La Bleda. Es va jubilar el 3 de febrer de 1966.

Notes històriques/biogràfiques

Va viure en diferents llocs de la ciutat de Barcelona. Amiga d’Emilia Fustagueras.  A principis de 1938 el seu domicili queda afectat per un bombardeig, demana permís i s’instal·la provisionalment als baixos de l’IBB. A l’agost comunica que a casa seva ha caigut un bomba absentant-se uns dies, al setembre s’instal·la a les dues habitacions de la planta baixa de l’IBB amb la seva mare i una minyona, a finals de 1938 demana de nou poder continuar vivint a l’IBB. El 1944 és nomenada com a funcionària.

Referències bibliogràfiques

  • Arxiu Històric del MCNB
  • Arxiu de l’Institut de Botànica de Barcelona (IBB)
  • Anuari 1919
  • Ferrer i Sensat, Mª Àngels. (1988). "En el centenari del Dr. Pius Font i Quer (abril de 1988)", dins de: Camarasa Josep M. et al. (eds.). Miscel·lània. Homenatge al Dr. Pius Font i Quer. Lleida: Edicions de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, pp. 119-138 [BMCNB 92:58 Mis: també a la bib. de l'IBB 58(092) Cam]
  • Pardo, P. 2023. Dones imprescindibles, Barcelona. Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Exposició temporal, del 23 de març de 2023 a l’1 d’abril de 2024.

Cerca

Fitxes

  • Nos Ronchera, Roser

    Roser Nos

    De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.

    De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.

    1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

  • Maluquer i Nicolau, Josep

    Josep Maluquer i Nicolau

    El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais  emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.

    El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.

    Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.

    A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.

    El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.

    El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer. 

  • Martorell i Peña, Francesc

    Martorell i Peña, Francesc

    Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.

  • Bofill i Poch, Artur

    Artur Bofill i Poch

    L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Exercí de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.