Roser Nos
Roser Nos, Bilbioteca Museu de Zoologia de Barcelona

Altres noms

Rosario Nos
Mª Rosario Nos de Nicolau

Nos Ronchera, Roser

Tortosa, Tarragona , 15/05/1924 - Barcelona , 09/01/2018
Camp d'activitat: Etologia | Malacologia | Ornitologia
Relació amb el Museu: Plantilla del Museu

Vinculació amb el Museu

De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.

De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.

1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Notes històriques/biogràfiques

  • Estudis primaris a Sant Jordi del Maestrat, Castelló.
  • 1944: títol de Mestra Nacional, Escola Normal de Magisteri de Castelló.
  • 1944-1953: professora de ciències naturals, física i química a centres d'educació secundària de Barcelona: Maria Auxiliadora, Salesianes, al carrer Sepúlveda i Jesús-Maria de Sant Gervasi, on va col·laborar en la reorganització del valuós herbari del segle XIX que allí es conserva.
  • 1946: llicenciatura de Ciències Naturals, Universitat de Barcelona. Premi Extraordinari de final de carrera.
  • 1961-1978: entre els dos períodes de vinculació al museu va ser Conservadora del Parc Zoològic de Barcelona. Va preparar l'examen d'oposicions amb el doctor Enric Gadea, catedràtic de zoologia de la Universitat de Barcelona.
  • 1984: va participar activament en la fundació de la Sociedad Española de Etología, avui dia Sociedad Española de Etología y Ecología Evolutiva. L'actual SEEE rememora el seu origen amb una fotografia del grup promotor, on Roser Nos és ben visible al centre de la imatge.
  • 2018: menció honorífica, a títol pòstum, dels primers premisNAT atorgats pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Publicacions

  • Sacchi, C. F. & Nos, R. 1958. Quelques distributions intéressantes des mollusques terrestres ibériques. Publicaciones del Instituto de Biología Aplicada, 27:89–95.
  • Nos, Mª Rosario. 1960. Datos para el estudio del género Rattus en Cataluña. Miscel·lànea Zoològica, 1(3):119-122.
  • Nos, Mª Rosario, 1961. Hallazgo del Tetragonurus Cuvieri Risso en las costas catalanas. Miscel·lània Zoològica, 1(4):133-137.
  • Nos, MA Rosario. 1961. Estudio de los ovillos regurgitados por una pareja de Tyto alba en la comarca de la Maresma (Prov. de Barcelna). Miscel·lània Zoològica, 1(4):139-146.
  • Nos de Nicolau, Mª Rosario. 1963. Animales de Zoo. Revista del Zoo, 2:40-41.
  • Nos de Nicolau, Mª Rosario. 1964. Historia y geografía de los loros. Revista del Zoo, 3:32-34.
  • Nos de Nicolau, Mª Rosario. 1965. El bisonte de Europa. Bison bonasus L. Revista del Zoo,4:11-16.
  • Nos de Nicolau, Rosario. 1966. El concepto de territorio en los animales. Revista del Zoo, 5:26-28.
  • Nos de Nicolau, Rosario. 1966. Los antílopes del Parque Zoológico de Barcelona. Revista del Zoo, 6:27-29.
  • Nos de Nicolau, Rosario. 1967. El comportamiento de los animales. Revista del Zoo, 7:33-35.
  • Nos de Nicolau, Rosario. 1969 (redactora). Enciclopedia Universal de la Caza, Jorge de Pallejá (editor). 2 vol.: 555 pp, 540 pp. Editorial Hispano Europea, Barcelona.
  • Nos de Nicolau, Rosario. 1969. El aquarama, nuevo ambiente del Zoo. Revista del Zoo, 8:8-11.
  • Nos Ronchera, Rosario (texts) & Ishida, Takeo (imatges), 1970. Animales de Asia y Oceanía. Editorial Oikos-Tau, Barcelona. 32 pp.
  • Nos de Nicolau, Rosario. 1970. Los animales conversan. Revista del Zoo, 9:21-22;24-25.
  • Nos, Rosario. 1971. La agresividad en los animales. Revista del Zoo, 10:18-19.
  • Nos de Nicolau, Rosario. 1971. El aprendizaje en los animales. Revista del Zoo, 11:14-17.
  • Nos de Nicolau, Rosario. 1971. Las relaciones Madre-Hijo en los animales. Revista del Zoo, 12:17-20.
  • Balasch, J.; Casañas, F.; Nos, R. & Sabater-Pi,J. 1972. Comportamiento social materno-filial de babuinos en cautividad. Bol.R.Soc.Española Hist. Nat (Biol), 70:339-345.
  • Nos de Nicolau, Rosario. 1972. Los juegos de Copito y Muni. Revista del Zoo, 13:30-33.
  • Nos de Nicolau, Rosario. 1972. El Zoo para qué y para quién. Revista del Zoo, 14:26-29.
  • Nos de Nicolau, Rosario. 1972. Origen y evolución de la conducta animal. Revista del Zoo, 15:15-18.
  • Nos de Nicolau, Rosario. 1973. Colibrís en el Zoo de Barcelona. Revista del Zoo, 16:7-9.
  • Nos de Nicolau, Rosario. 1973. Infancia de "copito de nieve". Revista del Zoo, 17:11-13.
  • Nos, Rosario. 1973. Mecanismos que regulan la convivencia de las Aves en cautividad. Revista del Zoo, 17:16-18.
  • Nos, Rosario. 1973. El quehacer de los habitantes del Aviario. Revista del Zoo, 18:17-20.
  • Nos de Nicolau, Rosario. 1973. Conducta y supervivencia animal. Revista del Zoo, 19:8-10.
  • Nos de Nicolau, María Rosario. 1974 (revisión y adaptación). Enciclopedia de la Vida Animal. Editorial Bruguera, Barcelona.
  • Nos, Rosario. 1974. El orden del picoteo. Revista del Zoo, 21:17-20.
  • Nos, Rosario. 1975. La comunicación, una necesidad vital en algunas aves. Revista del Zoo, 22:15-18.
  • Nos, Rosario. 1975. Los "tejedores" del Zoo de Barcelona. Revista del Zoo, 23:12-14.
  • Nos, Rosario. 1975. El control de la agresividad, medida eficaz para mantener el control en aves cautivas. Revista del Zoo, 24:12-15.
  • Nos, Rosario. 1975. La conducta de las gaviotas favorece su supervivencia. Bases biológicas de la conducta del género Larus. Immersión y Ciencia, 8-9(4):35-41.
  • Nos, Rosario. 1976. El Guacamayo Jacinto. Biografía breve de un guacamayo singular. Revista del Zoo, 25:7-9.
  • Nos, Rosario. 1976. Alteraciones fisiológicas del líder en función del stress. Revista del Zoo, 26:16-18.
  • Nos, Rosario. 1976. El arte de convivir con las aves. Revista del Zoo, 27:28-31.
  • Nos, Rosario. 1977. Homosexualidad en las aves cautivas. Revista del Zoo, 28:17-18.
  • Nos, Rosario. 1977. El espulgamiento, una agresión ritualizada. Revista del Zoo, 29:11-12.
  • Nos, Rosario. 1978. La violencia de las aves. Revista del Zoo, 30:23-25.
  • Nos, Rosario. 1978. El canto de los pájaros. Revista del Zoo, 31:17-19.
  • Nos, Rosario. 1978. Mecanismos sociales. Revista del Zoo, 32:13-15.
  • Camerino, M.; Flos, J.; Nos, R.; Sala, J.; Tarrida, V. & Uribe, F. 1979. Dinàmica de l'estructura social de les cotorretes del Cap Negre, Nandayus nendai (Aves, Psittacidae) en captivitat. Miscel·lània Zoològica, 5:125-147. 
  • Uribe,F.; Nos, R. & Camerino, M. 1982. Differences between the social behaviour of two species of macaws of the genus Ara (Aves, Psittacidae) in captivity. Miscel·lània Zoològica, 6:103-108.
  • Uribe, Francesc: Nos, Roser; Omedes, Anna & Prats, Carme. 1982. El so de la natura. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. 62 pp.
  • Nos, Roser. 1984. Homenatge del Museu de Zoologia a tres malacòlegs catalans. Lluís Gasull Martínez, Carles Altimira Aleu i Jaume Bot Arenas. Miscel·lània Zoològica 8:311-312.
  • Batllori, X. & Nos, R. 1985. Presencia de la Cotorrita Gris (Myiopsitta monachus) y de la Cotorrita de Collar (Psittacula krameri ) en el Área Metropolitana de Barcelona. Miscel·lània Zoològica, 9:407-411.
  • Nos, Roser. 1986. El Museu de Zoologia de l'Ajuntament de Barcelona, en l'etapa actual de renovació. Revista de Museus, 3:101-106.
  • Nos, Rosario & Uribe, Francesc. 1987. El sonido de la naturaleza. La Vanguardia , 9/08/1987, p. 31.
  • Nos, Rosario. 1988. Francesc Español i Coll i la revista "Miscel·lània Zoològica". Quaderns de Vilaniu, 14:41-43.

Referències bibliogràfiques

  • Bonet Parés, Diana. 2016. Roser Nos. Dones, ciència i professionalització a la Barcelona del franquisme. Treball final de Màster dirigit per Oliver Hochadel, Universitat Autònoma de Barcelona. 108 pp.
  • Jordà, Cristòfol; Senar, Joan Carles & Uribe, Francesc. 2018. Roser Nos: in memoriam. Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona [web].
  • Senar, J.C. & Uribe, F. 2008. Historia de la Etología es España: reparando algunos olvidos. Etologuía, 21:31-39.
  • Uribe, Francesc & Omedes, Anna, 2018. Una dona valenta. La Vanguardia, 14/01/2018, p.45.
  • Uribe, Francesc; Senar, Joan Carles & Jordà, Cristòfol. En memòria de Roser Nos: una breu història d'algú que va estimar i potenciar l'ornitologia. L'Abellerol , 56: 31-33.
  • Jordà Sanuy, Cristòfol & Ferrer Parareda, Xavier. 2020. Roser Nos. La zoologia al servei de la ciutadania. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 84:235-242.

Cerca

Fitxes

  • Nos Ronchera, Roser

    Roser Nos

    De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.

    De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.

    1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

  • Maluquer i Nicolau, Josep

    Josep Maluquer i Nicolau

    El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais  emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.

    El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.

    Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.

    A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.

    El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.

    El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer. 

  • Martorell i Peña, Francesc

    Martorell i Peña, Francesc

    Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.

  • Bofill i Poch, Artur

    Artur Bofill i Poch

    L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Exercí de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.