Jaume Bot i Arenas va ser el fundador i animador del Cau del Cargol, de Vilassar de Dalt. Una part molt significativa del fons de la col·lecció va ser donada l'any 2017 al Museu de Ciències Naturals de Barcelona per part dels seus fills: Jaume, Montserrat i Maria Teresa Bot i Riera.
En la dècada dels 70 i inicis dels 80 (fins que la salut li va permetre) i en uns temps que els museus públics tenien un migrat suport econòmic - i en conseqüència pocs recursos humans - va treballar de forma constant i altruista els dissabtes al matí a fi de preservar el fons malacològic del Museu; amb bon humor i junt amb altres persones voluntàries com el seu bon amic Carles Altimira.
L’any 1939 Jaume Bot i Arenas va fundar una empresa - actualment Instruments J. Bot S.A - dedicada, inicialment, a la fabricació d’aparells per assajos i control de qualitat de filats i teixits, posteriorment ampliats a altres materials.
Sobre l’any 1950, i després de disposar d’unes notables col·leccions de numismàtica i de filatèlia, descobreix el món de la malacologia en visitar un mestre d’escola que disposa d’una petita col·lecció amb finalitats pedagògiques. Aquest l’adreça a la Casa Palaus de Barcelona i quan el Sr. Josep Palau veu sobrepassades les seves possibilitats de subministrament el posa en contacte amb la Maison N. Boubée de Paris.
A partir de 1950 inicia la recerca d’exemplars amb la família, primer a la platja de Premià de Mar i després resseguint les platges de la Costa Brava, on entra en contacte amb pescadors. L’any 1954 ja disposa d’uns 300 exemplars i, després del trasllat de la família l’any 1956 a una àmplia casa pairal, destina un espai per la col·lecció numismàtica i l’antiga sala de billar per la col·lecció malacològica, obrint al públic el primer Cau del Cargol l’any 1957. Un nom que té un doble sentit, per una banda el ressò de la conquilla que identifica el contingut i per una altra el d’un refugi personal per evadir-se dels problemes de la feina i de les desavinences amb les autoritats locals, civils i religioses, de l’època.
Cada any viatja a Paris on ha entrat en contacte amb el director de la Maison Boubée, Jacques Poutiers, que serà qui li presentarà una oportunitat de compra única. La comunitat de jesuïtes de la colònia francesa de Nova Caledònia abandona el país i posa a la venda una notable col·lecció malacològica, coneguda amb el nom del Pare Montrouzier i aplegada per membres d'aquella comunitat instal·lada a la colònia des de feia 150 anys.
El notable creixement que suposa la incorporació d’aquesta col·lecció (uns 50.000 exemplars) el complementa amb una altra, també de procedència francesa, la Couprie de la illa de Yeu, i amb petites col·leccions que va adquirint fins a disposar d’un fons de 16.000 espècies diferents amb un total d’uns 150.000 exemplars. Això l’obliga, l’any 1966, a iniciar les obres d’un pavelló específic (sala d’exposició i espai de treball) en el jardí de casa seva per poder ubicar la seva col·lecció, que és considerada la primera d’Europa en exemplars accessibles al públic i una de les millors del món.
No és partidari de subvencions ni d’ajudes institucionals i el seu desig és que el Cau del Cargol pugui ser visitat gratuïtament per la ciutadania en general, i sobretot per escoles i grups d’entitats cíviques i culturals.
Pel motiu esmentat, i per tal d’ajudar al manteniment econòmic del Cau, destina un altre espai - El Recau- on els visitants poden adquirir, com a record, objectes de decoració construïts amb cargols i petxines, així com unes rajoles, adornades amb cargols, que ell mateix confecciona i on hi escriu una frase de contingut patriòtic, religiós o cívic (50 de diferents en total) amb l’objectiu, com ell deia, que penjada a la paret del menjador convidi a la reflexió.
Així mateix prepara uns llistats d’exemplars repetits, amb la classificació corresponent, que els col·leccionistes poden consultar i adquirir, convertint els dies de visita del Cau en una ocasió de tertúlia, de trobada i de debat (recordem que l’Associació Catalana de Malacologia no es va fundar fins l’any 1996).
Una atenció especial mereixen les visites dels grups d’escolars als que atén personalment intentant desvetllar els sentiments de respecte i estimació per una natura capaç de crear les estructures, les formes i els colors que els alumnes (tot i no tenir accés als 900 calaixos de les 18 calaixeres) podien veure en les 29 vitrines del Cau. I això, cal recordar-ho, en uns anys de dictadura, i fins i tot de transició democràtica, en que la majoria del museus públics no tenien entre els seves prioritats cap tipus d’activitat orientada als infants i adolescents.
Iniciar sessió per comentar
Em vull registrar per poder comentar
Bioexplora, l'espai participatiu i de consulta del patrimoni científic del
Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Enregistrat o accedeix per participar