Dos anys després de la desaparició del seu espòs, ingressa al Museu de Zoologia l’1 d’octubre de 1938. Un cop reconeguda la seva viudetat, finalitza el seu vincle amb el Museu el 26 de gener de 1939. En aquest període fou Auxiliar de Vertebrats, secció on el seu malograt espòs J.B. d’Aguilar–Amat, havia estat conservador del Museu.
Reingressa a l’Institut Municipal de Ciències Naturals com a telefonista l’1 de gener de 1944. El 30 de desembre de 1953 fou nomenada de plantilla de l’Ajuntament de Barcelona per concurs restringit, continuant com a encarregada del telèfon a l’Institut Municipal de Ciències Naturals. Es jubila el 23 de gener de 1964.
El 1920 es casà amb J.B. d’Aguilar-Amat, conservador del Museu, catorze anys més gran, tingueren dos fills, Emili i Carles. Era filla de l’enginyer Serafí Bofill Soler, provinent de Palma de Mallorca, el qual feia quaranta anys que treballava a la casa Girona “Material para Ferrocarriles y Construcciones”. La parella vivia amb els sogres a Sant Gervasi. Era una dona moderna que gaudia de tocar el piano, de ballar el xarleston, etc. Era una família republicana convençuda. Durant la Guerra Civil, en la cerca del seu marit detingut, va ser retinguda durant una setmana juntament amb la seva companya Carme Giménez (secretària de J.B d’Aguilar-Amat). Arrel d’aquesta detenció va patir una afàsia durant força temps. La precarietat econòmica que va patir la família després de la guerra trobà consol en la feina que el Museu li atorgà. La casa de Sant Gervasi es va vendre i, juntament amb els seus dos fills, es va mudar a un pis antic de renda fixa a Sarrià.
Iniciar sessió per comentar
Em vull registrar per poder comentar
Bioexplora, l'espai participatiu i de consulta del patrimoni científic del
Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Enregistrat o accedeix per participar