Lluís Domènech i Montaner
Lluís Domènech i Montaner
Protagonistas relacionados
Referencias de autoridades

Domènech i Montaner, Lluís

Barcelona , 30/12/1849 - Barcelona , 27/12/1923
Campo de actividad: Otros
Relación con el Museo: Proveedora / Proveedor de servicios

Vinculación con el museo

Arquitecto del Café-restaurante de la Exposición Universal de 1888, conocido con el nombre de Castell dels Tres Dragons, sede del Museu de Zoologia de Barcelona desde 1920.

Notas históricas/biográficas

Estudió arquitectura en Madrid, ejerció de arquitecto más de 50 años. Viajó por diferentes países europeos. Participó activamente en la vida política y cultural de la época.

Entre su obra arquitectónica destacan: Editorial Montaner i Simon, Gran Hotel Internacional, Cementerio Comillas, Castillo de Santa Florentina, Reforma interior Fonda España, Hospital de la santa Creu, Casa Lleó Morera, Casa Domènech, Palau de la Música Catalana, Casa Fuster , entre otros.

El Castell dels Tres Dragons

El Café Restaurante fue un encargo del Ayuntamiento de Barcelona para ser utilizado durante la Exposición Universal de Barcelona de 1888. El edificio debía tener carácter permanente, no como el resto de pabellones de la Exposición que eran temporales. Gustó mucho a la Comisión Ejecutiva que gestionaba la Exposición, porque tenía soluciones constructivas y acabados decorativos originales (reinterpretando estilos artísticos peninsulares), como buena construcción moderna. Por los aires medievales que tenía el edificio, fue bautizado como "El Castillo de los Tres Dragones", una conocida comedia escrita por Serafí Pitarra (Frederic Soler) unos años antes. El proyecto fue realizado en muy poco tiempo, y las obras comenzaron inmediatamente después, pero varios problemas durante su construcción le dejaron inacabado, sobre todo en los acabados ornamentales. Domènech terminó renunciando al encargo antes de que entregar la obra al inquilino y ver cómo actuaba a su gusto. Se encargó a José Forteza, que hasta el momento había sido arquitecto auxiliar, la continuación de las obras.

Una vez terminada la Exposición universal, el edificio queda abandonado. El Ayuntamiento encarga a Domènech el proyecto de reconversión del edificio en museo de Historia, que se inaugura en 1892. Más adelante pasó a ser Museo de Cataluña de Ciencias Naturales, y sufrió unas intervenciones que repintar la extensa decoración policromada de los paramentos y elementos metálicos.

En 1990 se convirtió en Museu de Zoologia y mantuvo su actividad hasta 2011.

Búsqueda

Fichas

  • Nos Ronchera, Roser

    Roser Nos

    De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.

    De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.

    1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

  • Maluquer i Nicolau, Josep

    Josep Maluquer i Nicolau

    El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais  emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.

    El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.

    Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.

    A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.

    El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.

    El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer. 

  • Martorell i Peña, Francesc

    Martorell i Peña, Francesc

    Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.

  • Bofill i Poch, Artur

    Artur Bofill i Poch

    L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Exercí de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.