Carme Bofill, anys 20
Carme Bofill, anys 20

Bofill Sánchez, Carme

Barcelona , 27/1/1895 - Barcelona , 1/4/1990
Campo de actividad: Mastozoología
Función principal: Pesonal del MCNB

Vinculación con el museo

Dos años después de la desaparición de su esposo, ingresa en el Museo el 1 de octubre de 1938. Una vez reconocida su viudedad, finaliza su vínculo con el Museo el 26 de enero de 1939. En este período fue Auxiliar de Vertebrados , sección donde su malogrado esposo J.B. d'Aguilar-Amat, había sido conservador del Museo.

Reingresa en el Instituto Municipal de Ciencias Naturales como telefonista el 1 de enero de 1944. El 30 de diciembre de 1953 fue nombrada de plantilla del Ayuntamiento de Barcelona por concurso restringido, continuando como encargada del teléfono en el Instituto Municipal de Ciencias Naturales. Se jubila el 23 de enero de 1964.

Notas históricas/biográficas

En 1920 se casa con J.B. d'Aguilar-Amat, conservador del Museo, catorce años mayor, tuvieron dos hijos, Emili y Carles. Era hija del ingeniero Serafí Bofill Soler, proveniente de Palma de Mallorca, quien llevaba cuarenta años trabajando en la casa Girona “Material para Ferrocarriles y Construcciones”. La pareja vivía con los suegros en Sant Gervasi. Era una mujer moderna que disfrutaba tocando el piano, bailando charlestón, etc. Era una familia republicana convencida. Durante la Guerra Civil, en busca de su marido detenido, fue retenida durante una semana junto con su compañera Carme Giménez (secretaria de J.B d'Aguilar-Amat). A raíz de esta detención sufrió una afasia durante bastante tiempo. La precariedad económica que sufrió la familia después de la guerra encontró consuelo en el trabajo que el Museo le otorgó. La casa de Sant Gervasi se vendió y, junto a sus dos hijos, se mudó a un piso antiguo de renta fija en el barrio de Sarrià.

Referencias bibliográficas

  • Aguilar-Amat, Anna, comunicació personal
  • Arxiu Històric MCNB
  • Pardo, P. 2023. Dones imprescindibles, Barcelona. Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Exposició temporal, del 23 de març de 2023 a l’1 d’abril de 2024.

Búsqueda

Fichas

  • Nos Ronchera, Roser

    Roser Nos

    De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.

    De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.

    1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona .

  • Maluquer i Nicolau, Josep

    Josep Maluquer i Nicolau

    El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais  emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.

    El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.

    Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.

    A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.

    El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.

    El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer. 

  • Martorell i Peña, Francesc

    Martorell i Peña, Francesc

    Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.

  • Bofill i Poch, Artur

    Artur Bofill i Poch

    L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Exercí de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.