Conoció a Francesc Español con quien colaboró, a menudo consultaba libros y revistas en la Biblioteca, participó en dos ocasiones en los encuentros Francesc Español organizados por la Asociación de Amigos del Museo, en el primer encuentro en 1999 y en el tercero en 2004. Ya jubilado creó y mantuvo un vínculo cordial con los conservadores del Museu. En 2022 Lita, su viuda, hizo donación al Museo de su colección de malacología, libros y libretas cerca de 10.000 lotes con decenas de miles de especímenes. Destaca la fauna de moluscos continentales del Mediterráneo occidental, particularmente de la península Ibérica y de Cataluña. La colección incluye una notable cantidad de preparaciones anatómicas.
Hasta los 18 años vivió en Valencia, después de la guerra toda la familia se trasladó a Barcelona. Su vocación era ser médico, pero las circunstancias lo impidieron. Cuando llegó a Barcelona trabajó en JOVI, empresa de productos para la educación infantil, creada por José Salvador y Vicente Tejedo, tío de Manuel. Años más tarde, junto a un familiar, puso en marcha un taller de forja artística, donde creaban y fabricaban artesanalmente, lámparas y otros productos con forja. Su vocación por la naturaleza y por los moluscos en particular, le venía de pequeño, cuando iba a la escuela, una pasión que nunca abandonó. Reunió a lo largo de décadas una importante colección conquiliológica, fruto de su actividad como naturalista y malacólogo amateur, una colección que ordenaba y estudiaba meticulosamente. Preparó muchas muestras de estudio, anotaba detalladamente todas las informaciones y realizaba dibujos con un nivel de detalle extraordinario. Durante años con Lita, su esposa y sus dos hijos, iban a recolectar a diferentes lugares de Catalunya. Su colección, donada al Museo de Ciencias Naturales de Barcelona en 2022, también creció gracias a intercambios con otros coleccionistas. De forma muy activa promovió la malacología en Catalunya, fundó y presidió la Asociación Catalana de Malacología, donde fue también nombrado presidente honorífico. impulsó la revista científica de la asociación, Spira. Estableció y mantuvo vínculos con científicos y naturalistas, como el Dr. Francesc Español, Carlos Altimira, Lluís Gasull y Miquel Bech entre otros.
Táxones dedicados: Abida secale vilellai Kokshoorn et Gittenberger, 2010
De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.
De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.
1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.
El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.
Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.
A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.
El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.
El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer.
Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.
L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Va exercir de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.
Iniciar sesión para comentar
Deseo registrarme para poder comentar
Bioexplora, el espacio participativo y de consulta del patrimonio científico de el Museo de Ciencias Naturales de Barcelona
Regístrate o accede para participar