Julio Gómez-Alba Ruiz
Julio Gómez-Alba Ruiz
Referencias de autoridades

Otros nombres

Julio Antonio Senador Gómez-Alba Ruiz

Gómez-Alba Ruiz, Julio

Madrid , 13/11/1945 - Barcelona , 28/12/2012
Campo de actividad: Paleontología
Relación con el Museo: Plantilla del Museo
Función principal: Conservador

Vinculación con el museo

Conservador de Paleontología entre 1973 y 2010 del Museo de Geología de Barcelona. Entre 1975 y 1978 llevó a cabo la remodelación general de la Sala de Paleontología del Museo.

Desde 1989, año de creación de la revista científica Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, ​​y hasta el 2008, ejerció de Secretario de Redacción.

En 1991 formó parte del Comité organizador del encuentro estatal Seminario sobre gestión informatizada de colecciones paleontológicas españolas organizado por el Museo de Geología de Barcelona

En 1992 obtuvo el título de Doctor en Ciencias Geológicas por la Universidad Autónoma de Barcelona, ​​con la tesis Catálogo razonado de los vertebrados fósiles de España del Museo de Geología de Barcelona (1882-1982). Historia de la Institución. En octubre de 1992 ejerció las funciones de Tesorero de las VIII Jornadas de Paleontología de la Sociedad Española de Paleontología (SEP) organizadas por el Museo de Geología de Barcelona.

Especializado en documentación del patrimonio científico y en historia de las Ciencias Naturales, fue autor de varias publicaciones monográficas basadas en la colección paleontológica del Museo: Decápodos fósiles de España (Decapoda, Cretácico-Pleistoceno) conservados en el Museo de Geología de Barcelona, publicado en 1989. Catálogo razonado de los vertebrados fósiles de España del Museo de Geología de Barcelona (1882 hasta 1982), publicado en 1997. La Cuenca Carbonífera Surroca-Ogassa (Ripollès, Cataluña, España). Historia económica, minera y geológica y catálogo de la flora carbonífera catalana del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona, ​​trabajo exhaustivo y minuciosamente documentado, publicado en 2008.

En 2010 donó al Museo de su colección paleontológica personal que ya había depositada en el Museo de Geología en 1981, y que se había registrada, documentada e informatizada en 2005. La colección Gómez-Alba consta de 4.783 ejemplares fósiles y 25 lotes, representando unas 1.757 especies. Una de sus características más notoria es que contiene 1.149 ejemplares figurados.

Desde 2008, centró sus actividades de investigación en: la historia de los estudios y colecciones de Malacología en Catalunya; los taxidermistas y la taxidermia en Catalunya; y la historia de los naturalistas catalanes y de la Junta de Ciències Naturals de Catalunya. Su archivo personal, en gran parte inédito, fue donado al Museo por sus hijas siguiendo su voluntad.

Notas históricas/biográficas

Licenciado en Ciencias Geológicas por la Universidad Complutense de Madrid.

Entre 1975 y 1977 ejerció de Profesor Ayudante de Geología en la Universidad de Barcelona.

En 1978 fue Coordinador científico y presentador de la 1ª Semana de Cine Geológico de Barcelona, ​​celebrada en el Palacio de Congresos de Montjuïc.

En 1979 colaboró en la redacción del Libro Blanco de los Museos de Barcelona, editado por los Servicios de Cultura del Ajuntament de Barcelona y, en la del Libro Blanco de los Museos de Catalunya, editado por el Departamento de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

De mayo a julio de 1981 siguió el "Curso de moldes, reproducciones y técnicas aplicadas de restauración" de 80 horas lectivas en el Museo de Arqueología de Cataluña.

En 1988 publica la monografía Guía de campo de los fósiles de España y de Europa.

De 1984 a 1986 fue miembro del Consejo Asesor de Museos de la Generalitat de Catalunya. Fue miembro fundador de la Sociedad Española de Paleontología (SEP).

En 1988 formó parte del Comité de redacción de la Normativa sobre Documentación de Colecciones de Historia Natural constituido por el Servicio de Museos de la Generalitat de Catalunya.

En 1994 colabora con la Fundació Catalana per a la Recerca de la Generalitat de Catalunya, desde 1995 miembro de la Societat Catalana de Història de la Ciència i de la Tècnica. También colaboró con el Jardín Botánico de Córdoba desde 1998 y con el Muséum de Historia Natural de Perpignan (Francia) desde 2007. Como organizador, autor de textos y asesor, participó también, desde el año 1978, en una veintena de exposiciones científicas. Fue asesor científico para la conservación y gestión del patrimonio paleontológico, del Centro de Interpretación Paleontológica de Huelva (Lepe, Huelva), del Instituto de Paleontología de Sabadell (Barcelona), del Museo de Ciencias Naturales de Álava (Vitoria), del Museo de Geología de la Universidad de Sevilla, del Museo paleobotánica del Jardín Botánico de Córdoba, del Museo de Ciencias Naturales de Valencia y del Museo Municipal de Igualada (Barcelona).

Dirigió dos tesis doctorales, impartió varios seminarios en diferentes instituciones científicas. El curso 2007-2008 se incorporó al cuerpo de docentes del Máster Oficial Inter universitario de Paleontología (UB, UAB, ICP).

Entre 1976 y 2010, asistió a 28 congresos y jornadas nacionales e ibéricas de Paleontología, donde difundió sus trabajos sobre colecciones patrimoniales de paleontología. Colaboró con algunas editoriales de Barcelona en la revisión de las traducciones de monografías de temática paleontológica de autores europeos.

Persona con inquietudes y talento artístico, como poeta fundó varias revistas literarias, como "Ciretea" o "Hiperión" y entre los libros que escribió y publicó se encuentran: Tientos / El infante inapetente / El huevo frito y el más reciente, el año 2000: Poesía incompleta. La música fue otra de sus pasiones, músico y cantante, se dedicó a la música tradicional, sefardí y medieval. Publicó los discos: Está lloviendo / La boda / La ciudad y los más recientes: Trece canciones y La llama y la sombra: el Camino de Santiago y el Romancero español.

Publicaciones

  • Abad, A., Agustí, J., Gómez-Alba, J., López, C. (E. Aragonès, coord.) 1991. Paleontologia. Documentació i instruccions per a la formació de col·leccions paleontològiques. Museus Documentació:1-29. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona.
  • Casanovas, M.L., Santafé, J.V., Gómez-Alba, J. 1979. Presencia de Chirotherium en el Triàsico catalán. Butlletí Informatiu de l’Institut de Paleontologia de Sabadell, 9: 34-42.
  • Gómez-Alba, J., Masriera, A., Santafé, J.V., Via, L. 1986. Revisió crítica del “Sistema de documentació per a museus” des de l’òptica de la seva aplicació a les col·leccions paleontològiques. Generalitat de Catalunya, Barcelona.
  • Gómez-Alba. J. 1989. Decàpodes fòssils d’Espanya (Decapoda, Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona: 1-46. Museu de Geologia de Barcelona, Barcelona.
  • Gómez-Alba, J. 1988. Guía de campo de los fósiles de España y de Europa.  Ediciones Omega, Barcelona.
  • Gómez-Alba, J. 1990. El Museo de Geología de Barcelona: desde su fundación a la Junta de Ciencias Naturales (1878-1905). Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 1: 7-34. [en línia]. Disponible a: http://tmgb.museucienciesjournals.cat/wp-content/blogs.dir/5/files/TMGB-vol-1-pp-7-34.pdf
  • Gómez-Alba, J. 1991. El jaciment de “La Pedrera de Rúbies” en el Museu de Geologia de Barcelona (Espanya). Resum de les seves col·leccions. In Martínez -Delclòs, X. (ed.) Les calcàries litogràfiques del Cretaci inferior del Montsec: deu anys de campanyes paleontològiques: 27-30. Edicions de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida.
  • Gómez-Alba, J. (1992a). Biografía. In Gallemí, J. (coord.) “Luis Mariano Vidal (1842-1922). Selección de obras”: xii + 1-178. Museu de Geologia de Barcelona, Barcelona.
  • Gómez-Alba, J. (1992b). Biografia. In Gallemí, J. (coord.) “Lluís Marià Vidal (1842-1922). Selecció d’obres”: xiii + 1-174. Museu de Geologia de Barcelona, Barcelona.
  • Gómez-Alba, J. 1992. La construcción del Museo Martorell (1878-1882).Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 2: 5-12. [en línia]. Disponible a: http://tmgb.museucienciesjournals.cat/files/TMGB-vol-2-pp-5-12.pdf
  • Gómez-Alba, J. 1995. Jaume Almera i Comas. In Camarasa, J.M. (ed.) “Ciència i Tècnica als Països catalans: una aproximació biogràfica”: 595-621. Fundació Catalana per a la Recerca, Barcelona.
  • Gómez-Alba, J. 1995. Lluís Marià Vidal i Carreras. In Camarasa, J.M. (ed.) “Ciència i Tècnica als Països catalans: una aproximació biogràfica”: 555-594. Fundació Catalana per a la Recerca, Barcelona.
  • Gómez-Alba, J. 1995. Marià Faura i Sans. In Camarasa, J.M. (ed.) “Ciència i Tècnica als Països catalans: una aproximació biogràfica”: 1119-1146. Fundació Catalana per a la Recerca, Barcelona.
  • Gómez-Alba, J. 1997. Catálogo razonado de los vertebrados fósiles de España del Museo de Geología de Barcelona (1882-1982). Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 6: 1-289. [en línia]. Disponible a: http://tmgb.museucienciesjournals.cat/files/TMGB-vol-6-pp-1-296.pdf
  • Gómez-Alba, J. 1999. Catàleg de la exposició: “Els primers vertebrats fòssils descoberts a Catalunya”. Museu de Geologia de Barcelona, 29 de abril-26 de setembre de 1999. Museu de Geologia de Barcelona, Barcelona.
  • Gómez-Alba, J. 2001. El mamut y la colección petrològica de grandes bloques del Parque de la Ciudadela. Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 10: 5-76. [en línia]. Disponible a: http://tmgb.museucienciesjournals.cat/wp-content/blogs.dir/5/files/TMGB-vol-10-pp-5-761.pdf
  • Gómez-Alba, J. 2007. La cuenca carbonífera de SurrocaOgassa (Ripollès, Cataluña, España). Historia económica, minera y geológica y catálogo de la flora carbonífera catalana del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Monografies del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 4: 1-263.
  • Gómez-Alba, J. 2010. Francesc Martorell i Peña y las colecciones de arqueología y prehistoria del Museo Martorell de Barcelona (1822-1896). In Rovira, J. (coord.) “Museu d’Arqueologia de Catalunya. Anys 1935-2010. Miscel·lània commemorativa”: 27-41. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Barcelona.
  • Juliol Gómez-Alba: Dialnet. [en línia]. Disponible a: https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=1742353

Referencias bibliográficas

  • Gallemí, J.,  2013. In memoriam Julio Antonio Senador Gómez-Alba Ruiz (1945-2012). Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 19: 5-11. [en línia]. Disponible a: DOI: https://doi.org/10.32800/tmgb.2013.19.0005
  • Gallemí, J., Vicedo, V., López, G., Troya, L. 2013. La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB. Treballs del Museu de Geologia de Barcelona 19: 59-149. [en línia]. Disponible a: DOI: https://doi.org/10.32800/tmgb.2013.19.0059

Búsqueda

Fichas

  • Nos Ronchera, Roser

    Roser Nos

    De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.

    De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.

    1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

  • Maluquer i Nicolau, Josep

    Josep Maluquer i Nicolau

    El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais  emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.

    El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.

    Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.

    A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.

    El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.

    El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer. 

  • Martorell i Peña, Francesc

    Martorell i Peña, Francesc

    Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.

  • Bofill i Poch, Artur

    Artur Bofill i Poch

    L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Va exercir de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.