Lluís Soler i Pujol
Lluís Soler i Pujol

Soler i Pujol, Lluís

Santpedor (Bages, Barcelona) , 1873 - Barcelona , 28/03/1923
Campo de actividad: Zoología | Preparación
Relación con el Museo: Plantilla del Museo
Función principal: Preparador

Vinculación con el museo

En 1899 recibió el primer encargo del Museo Martorell de preparar la naturalización de 42 aves. Desde entonces y durante muchos años, la Junta Municipal de Ciencias Naturales le fue encargando la preparación y conservación de los ejemplares del Museo. En 1908 se presentó al concurso para optar a la plaza de preparador -conservador del Museo. Ganó la plaza, pasando a formar parte de la plantilla del Museo en enero de 1909, donde permaneció hasta su muerte, en 1923. Su establecimiento Museo Pedagógico de Ciencias Naturales, preparó cientos de ejemplares que han ido llegando el Museo a través de donaciones de colegios  religiosos, y otras entidades que compraban en el establecimiento.

Notas históricas/biográficas

Fue aprendiz de Darder durante unos años. Tuvo la posibilidad de viajar a varias ciudades europeas donde visitó los museos de ciencias naturales. En 1890 abrió el Museo Pedagógico de Ciencias Naturales, en el centro de Barcelona. En su establecimiento se confeccionaron diferentes tipologías materiales: modelos anatómicos hechos con pasta y coloreados, con indudables aplicaciones educativas, que lo hicieron muy conocido. Otra especialidad fueron las preparaciones dobles, que mostraban el ejemplar mitad esqueleto, mitad naturalizado. La tienda tenía un amplio catálogo donde se incluían materiales como las taxidermias, ejemplares de entomología, botánica, geología, mineralogía, modelos cristalográficos de alambre esmaltado, preparaciones anatómicas, y otros materiales de historia natural. Servía a establecimientos de muchos lugares de España y otra países europeos.

Fue miembro de la ICHN donde ocupó diferentes cargos, estableciendo relaciones con otros naturalistas y expertos, y donde publicó algunos trabajos. Colaboró por ejemplo con Emili Tarré y Tarré, tenía contacto con otros taxidermistas como Manuel Llofriu y Luis Benedito, en Madrid. Dió clases de técnicas de preparación, entres sus alumnos estaba el joven escritor Josep Maria de Sagarra. Lluís Soler y Pujol dejó una obra extensa, repartida por gabinetes y colecciones de Barcelona de la época, teniendo la mayor proyección en las décadas de 1910 y 1920.

Publicaciones

  • Soler y Pujol, L., 1904. Una nova Perdix de la fauna catalana. Butll. Inst. cat. Hist. nat, 5: 51-56.
  • Soler y Pujol, L., 1905. Dos cassos d’albinisme. Butll. Inst. cat. Hist. Nat, 1-2: 10-11.
  • Soler y Pujol, Ll., 1905. Nota sobre captura de una Cigüeña anormal, en Berga. Butll. Inst. cat. Hist. nat., 7: 108.
  • Soler y Pujol, Ll., 1905. Nota sobre un ejemplar de Himantopus candidus cazado en el Prat de Llobregat. Butll. Inst. cat. Hist. nat., 6: 74.
  • Soler y Pujol, Ll., 1905. Nota sobre un ejemplar de Hirundo rustica, albino. Butll. Inst. cat. Hist. nat., 8: 121.
  • Soler y Pujol, Ll., 1905. Notas ornitológicas. I. Dos cassos d'albinisme. Butll. Inst. cat. Hist. nat., 1-2: 10-11
  • Soler y Pujol, Ll., 1906. Nota sobre captura de Circaëtus gallicus en Cataluña. Butll. Inst. cat. Hist. nat., 7: 98.
  • Soler y Pujol, L., 1906. Rectificació de la nomenclatura d’una “Perdix”. Perdix ornata Soler. Butll. Inst. cat. Hist. Nat, 1-2: 16-17.
  • Soler y Pujol, Ll., 1906. Nota sobre un Podiceps cristatus cazado en Cataluña. Butll. Inst. cat. Hist. nat., 7: 97.
  • Soler y Pujol, L., 1907. Sobre la presencia de Selache maxima Cuvier en el Mediterrà. Butll. Inst. cat. Hist. Nat, 7: 76-77.
  • Soler Pujol, Ll., 1908. Manual de taxidermia para la preparación de las especies zoológicas. Barcelona. 160 p.
  • Soler y Pujol, L., 1910. Exemplars que desapareixen. Butll. Inst. cat. Hist. Nat, 3-4: 29-30.
  • Soler y Pujol, L., 1913. Un balénid a Catalunya. Butll. Inst. cat. Hist. Na, 13: 42.
  • Soler y Pujol, Ll., 1913. Nota sobre Fratercula arctica en las costas catalanas. Butll. Inst. cat. Hist. nat., 4: 49-50.
  • Soler y Pujol, Ll., 1915. Nota sobre donativo al Museo de Barcelona, de Sitta europaea caesia, de Viladrau. Butll. Inst. cat. Hist. nat., 7: 121.
  • Soler y Pujol, L., 1918. En Emili Tarré i Tarré. Butll. Inst. cat. Hist. Nat, 7: 147-149.
  • Soler y Pujol, Ll., 1916. Nota sobre donativo al Museo de Barcelona de un Picus viridis sharpei. Butll. Inst. cat. Hist. nat., 2: 21

Referencias bibliográficas

Reculls de premsa

  • El final de una aventura surrealista. Publicat a La Vanguardia 24 de gener de 19XX.
  • Hernández, O., 1988?. Una tienda de la plaza Real acoge todo un zoo de animales disecados. El Periódico 1988)?
  • Llobet, Ll. 1979. Un museo al alcance de todos. Diari de Barcelona ,1 de febrer de 1979.
  • Notícia sobre el cos dissecat i l’esquelet muntat de l’elefant anomenat Avi, preparats per Lluís Soler Pujol. Publicat a La Actualidad febrer de 1915.
  • Permanyer, Ll. 1992. Adiós al taxidermista. La Vanguardia el 1992.
  • Permanyer, Lluís. La tienda del taxidermista de la plaza Reial, un espacio mágico y sugestivo, va a cumplir un siglo. La Vanguardia,3 de juliol de 1988.
  • Sempronio 1956. La tertulia del taxidermista. La Vanguardia, 28 d’abril de 1956.
  • Soler, Ana. 1983. Carta del lector: Un naturalista catalán olvidado. La Vanguardia,13 de setembre de 1983.
  • Un ejemplar zoológico fenomenal (amb foto) publicat a La Actualidad núm 282, de 1911.

Búsqueda

Fichas

  • Nos Ronchera, Roser

    Roser Nos

    De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.

    De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.

    1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

  • Maluquer i Nicolau, Josep

    Josep Maluquer i Nicolau

    El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais  emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.

    El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.

    Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.

    A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.

    El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.

    El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer. 

  • Martorell i Peña, Francesc

    Martorell i Peña, Francesc

    Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.

  • Bofill i Poch, Artur

    Artur Bofill i Poch

    L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Va exercir de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.