Referències d'autoritats

Martínez de la Escalera y Goróstegui, Fernando

Villaviciosa de Odón, Madrid , 20/06/1895 - Uruguai , 07/11/1988
Camp d'activitat: Zoologia
Relació amb el Museu: Col·laborador
Funció principal: Recol·lector

Vinculació amb el Museu

Va acompanyar al seu pare a l'expedició a la Guinea Equatorial el 1919, finançada pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, va participar en la recol·lecció i en la preparació del material.

Notes històriques/biogràfiques

Fill de Manuel Martínez de la Escalera y Pérez de Rozas, acompanyà des dels 15 anys al seu pare en les expedicions entomològiques que aquest va dur a terme per Espanya, el Marroc i la Guinea espanyola. Des de l'any 1920 es dedicà a la recol·lecció de lepidòpters i fou col·laborador del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN - CSIC), sent nomenat l'any 1925 preparador i recol·lector del Mueo i encarregat de la col·lecció de lepidòpters. Va fer nombroses recerques per Espanya i el Marroc espanyol. L'any 1939 s'exilà a l'Uruguai, on va morir. 

Referències bibliogràfiques

  • Arxiu MCNB.
  • Garcia Franquesa, E. Masó Ros, G. & Uribe Porta, F., 2011 Martínez de la Escalera en las colecciones del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona. La expedición a Guinea Ecuatorial de 1919. En: Al encuentro del naturalista Manuel Martínez de la Escalera (1867-1949). Monografías. Carolina Martín e Isabel Izquierdo Moya (eds.). 2011. Museo Nacional de Ciencias Naturales. CSIC. Madrid.
  • Martín Albadalejo, C. & Izquierdo Moya, I. (eds.), 2011: Al encuentro del naturalista Manuel Martínez de la Escalera (1867-1949). Monografías del Museo Nacional de Ciencias Naturales, MNCN-CSIC, nº 25. Madrid.
  • Pérez De-Gregorio. J.J. 2023. Presència a Catalunya d''Adscita schmidti (Naufock, 1933), endemisme ibèric. Revue de l'Association Roussillonnaise d'Entomologie XXXII (5): 349-356

Cerca

Fitxes

  • Nos Ronchera, Roser

    Roser Nos

    De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.

    De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.

    1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

  • Maluquer i Nicolau, Josep

    Josep Maluquer i Nicolau

    El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais  emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.

    El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.

    Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.

    A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.

    El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.

    El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer. 

  • Martorell i Peña, Francesc

    Martorell i Peña, Francesc

    Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.

  • Bofill i Poch, Artur

    Artur Bofill i Poch

    L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Va exercir de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.