Fue regente del Vivario y Acuario del Parque Zoológico (1918-1920), estuvo vinculado al Laboratorio de Malacología del Museu (1919-1920). En las colecciones zoológicas del Museu hay ejemplares recolectados por él en diferentes lugares de Catalunya entre los años 1917-1919.
Estudió en Barcelona, el Bachillerato en el Real Col·legi de Terrassa donde tuvo de profesor y Director al Dr. Cadevall con quien conservó toda su vida una gran amistad.
Siguiendo la tradición familiar, se licenció en Derecho en 1905 en la Universidad de Barcelona. Ejerció la profesión en el despacho de su padre hasta el 31 de diciembre de 1913, cuando fue nombrado Juez Municipal suplente.
Tuvo siempre una gran afición al estudio de la naturaleza, posiblemente influido por su amistad con el Dr. Cadevall y su espíritu curioso y observador, que tuvo oportunidad de practicar en Artesa de Segre donde tenían un pequeño patrimonio. Este espíritu lo llevó a estudiar por su cuenta, siguiendo unos cursos de Técnica microscópica en el Laboratorio de Biología de los Jesuitas de Sarriá. Viajó un par de veces en Alemania, donde visitó los jardines zoológicos y botánicos y los museos de Historia Natural de las ciudades más importantes. Fue miembro fundador de la Institució Catalana d’Història Natural de la que fue Secretario (1899-1901 y 1907), Vicepresidente en 1906 y, Presidente en 1910.
Fue designado por la Mancomunidad de Catalunya profesor de ciencias naturales a los Estudios Normales, de 1916 a 1924, cuando fue destituido por el gobierno de Primo de Rivera. Profesó durante este período, los cursos nocturnos de Estudios de la Naturaleza patrocinados por el Consejo de Pedagogía y fue profesor de ciencias naturales de la Escuela de Verano, de 1916 a 1923, y de 1932 hasta la guerra civil. Durante este último periodo, fue profesor de Historia Natural de la Escuela Normal de la Generalitat. Por concurso, en 1934 fue nombrado profesor de ciencias naturales de las enseñanzas organizados por el Instituto Náutico del Mediterráneo, dependiendo de la Generalitat de Catalunya. Tras la guerra civil, desaparecida la Escuela Normal de la Generalitat y el Instituto Náutico del Mediterráneo, y cerrada la Institució Catalana d’Història Natural, quedó apartado de las actividades docentes.
Fue Regente del Vivario y Acuario del Parque Zoológico de 1918 a 1920, profesor de estudios de la Naturaleza para alumnos de las escuelas públicas por encargo de la Junta de Ciencias Naturales en 1917, miembro del Jurado para el concurso de herbarios nombrado por el Consejo de Pedagogía de la Mancomunidad en 1922. Publicó numerosos trabajos en el Boletín de los Maestros, Boletín de la Institució Catalana d’Història Natural, y publicó algunos libros.
La casa de la Pobla de Segur de la familia de su esposa, Neus de Motes y Aleu, estuvo siempre abierta a todos los amigos naturalistas que hicieron la base de operaciones para sus campañas por el Pallars y comarcas del Norte de Lleida. Obermaier, el Dr. Friz Haas, Aguilar Amat. Font Quer, Bataller, etc. van pasar temporadas.
En 1924 se incorporó como abogado en la Compañía Telefónica Nacional de España, donde trabajó hasta su jubilación.
De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.
De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.
1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.
El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.
Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.
A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.
El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.
El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer.
Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.
L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Va exercir de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.
Iniciar sesión para comentar
Deseo registrarme para poder comentar
Bioexplora, el espacio participativo y de consulta del patrimonio científico de el Museo de Ciencias Naturales de Barcelona
Regístrate o accede para participar