Optó en la plaza de preparador -conservador en 1908 y, a la plaza de Director en 1920. Creó el Museo Areny en Ordino (Andorra) donde se conservaba una extensa colección de ciencias naturales. En 1948 el Ayuntamiento de Barcelona compró la colección los herederos, con destino al Museu de Zoologia de Barcelona.
Licenciado en 1900 en Medicina y Cirugía. Colaboró estrechamente y trabajó en la Universidad de Barcelona como Ayudante de la cátedra de Técnica Anatómica y también para el Museo de Anatomía de la Facultad de Medicina, donde preparó esqueletos y piezas anatómicas. Contribuyó con varios especímenes a la formación del antiguo gabinete de historia natural de la Abadía de Montserrat. Antes de 1908 abrió un establecimiento comercial en Barcelona, donde ofrecía un amplio catálogo de ejemplares naturalizados y otros materiales como modelos de la casa Marcus Sommer. Abrió un segundo establecimiento Au Flamant Rose, también en Barcelona. En estos locales impartía cursos de taxidermia y disecación práctica. En 1930 traslada el negocio a un local mayor y mejor situado en el número 10 de la Plaza Real, donde también estaba el establecimiento abierto por Lluís Soler Pujol.
Dirigió dos revistas de carácter científico y profesional: Revista Internacional de Ciencias Médicas y Naturales, y La Ciencia Agrícola. En 1914 publica el primer cuaderno de 84 páginas "Preparación de mamíferos, aves, reptiles, piezas, insectos con la caza y preparación de las larvas y orugas como primer capítulo del tratado La Naturalización (Barcelona, 1914). El mismo año salió el segundo cuaderno "Preparaciones botánicas y mineralogía". Los otros dos que estaban previstos no se llegaron a publicar; "Cetrería. Domesticación de halcones para caza sin escopeta" y "Preparaciones anatómicas, embalsamiento humano". Se trata de manuales prácticos centrado en la recolección, preparación y conservación de ejemplares de historia natural.
Había abandonado la práctica de la medicina, usando el título de preparador del gabinete de historia natural de la Universidad.
Hizo arreglar un edificio de dos plantas contiguo a la casa familiar de Ordino (Andorra), inicialmente previsto como hotel y que terminó siendo Museo de Ciencias Naturales, donde trasladó su colección. Murió en 1936. Sus herederos ofrecieron las colecciones de historia natural al Consejo General de Andorra, quien finalmente desestimó la compra. En 1948 el Ayuntamiento de Barcelona las compró.
Muchos de los ejemplares que preparó se localizaban en colecciones universitarias, el antiguo Instituto Provincial de 2ª Enseñanza, en gabinetes de algunos colegios religiosos, en el Museo de Montserrat, etc.
De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.
De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.
1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.
El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.
Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.
A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.
El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.
El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer.
Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.
L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Va exercir de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.
Iniciar sesión para comentar
Deseo registrarme para poder comentar
Bioexplora, el espacio participativo y de consulta del patrimonio científico de el Museo de Ciencias Naturales de Barcelona
Regístrate o accede para participar