Fotografía a 3/4 de Manuel Martínez de la Escalera, tomada en torno a 1900
Manuel Martínez de la Escalera y Pérez de Rozas
Referències d'autoritats

Martínez de la Escalera y Pérez de Rozas, Manuel

Donosti , 18/12/1867 - Tànger, Marroc , 8/8/1949
Camp d'activitat: Zoologia | Entomologia
Relació amb el Museu: Col·laborador
Funció principal: Investigador | Preparador | Recol·lector

Vinculació amb el Museu

Va proposar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona realitzar una expedició a Guinea Equatorial per recol·lectar espècimens zoològics per a les col·leccions. El Museu va acceptar i pagar les despeses de l'expedició, en la qual participava com a recol·lector i preparador el seu fill Fernando. L'expedició va tenir lloc entre març i octubre de 1919. Es conserven al Museu més de 300 vertebrats la majoria aus i mamífers. A la col·lecció de malacologia, hi ha més de 60 lots que corresponen a més de 400 exemplars. Pel que fa als insectes a la col·lecció inventariada es conserven més de 500 exemplars de odonats.

Notes històriques/biogràfiques

Llicenciat en Dret per la Universitat Central de Madrid el 1890. El 1901 va ser nomenat Vocal Naturalista de la Comisión de Límites de los Territorios Continentales del Golfo de Biafra. De 1915 a 1942 va ser pensionat per la Junta per a Ampliació d'Estudis per a la realització de treballs de laboratori al Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid. El 1932 fou nomenat Entomòleg Agregat d'aquest Centre. Va realitzar llargues expedicions a regions on l’entomofauna era  poc coneguda; el 1890 i el 1902 a les Muntanyes Taurus i Amanus, el 1899 a Pèrsia, el 1901 i 1919 a l'actual Guinea Equatorial, a Akbis i Marachi el 1904, el 1905 al Marroc, viatge que repetí més tard diverses vegades. Fou un gran recol·lector d'insectes i va formar importants col·leccions entomològiques, la major part es troben al Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid- CSIC. Va descriure més de 400 espècies de coleòpters del Marroc.

Referències bibliogràfiques

Cerca

Fitxes

  • Nos Ronchera, Roser

    Roser Nos

    De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.

    De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.

    1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

  • Maluquer i Nicolau, Josep

    Josep Maluquer i Nicolau

    El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais  emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.

    El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.

    Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.

    A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.

    El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.

    El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer. 

  • Martorell i Peña, Francesc

    Martorell i Peña, Francesc

    Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.

  • Bofill i Poch, Artur

    Artur Bofill i Poch

    L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Va exercir de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.