Lluis Domènech i Torres
Lluis Domènech i Torres
Protagonistes relacionats
Referències d'autoritats

Domènech i Torres, Lluís

Barcelona , 11/11/1911 - Barcelona , 25/01/1992
Camp d'activitat: Lepidopterologia | Ornitologia

Funció principal: Donador | Recol·lector

Vinculació amb el Museu

Nét de Lluís Domènech i Montaner, arquitecte de l’edifici del Museu conegut com a Castell dels Tres Dragons. L’any 1987 va ingressar al Museu de Zoologia de Barcelona el llegat de les col·leccions d’aus i de papallones reunides per Lluís Domènech i Torres al llarg de dècades. La donació constava d’uns 15.172 exemplars de papallones del país i 585 exòtiques. Les papallones en bona part foren recol·lectades i preparades per ell mateix. També incorporava una important col·lecció d’ocells dissecats, 376 exemplars.  Alguns els va recol·lectar ell mateix, altres els va comprar. Com en el cas d’una col·lecció d’aus boreals nord europees comprades a un naturalista italià. La preparació de les aus es va encarregar a la Casa Soler, l’establiment emblemàtic de la Pl. Reial. Les peanyes de fusta les va dissenyar el propi Lluís Domènech.  El 2019 han ingressat alguns exemplars d’aus que estaven en mans de la família, així com documentació referida a la biografia de Lluís Domènech i Torres. Mariona Domènech i Girbau, filla de Lluís Domènech i Torres, ha fet donació al Museu de sis exemplars d’ocells procedents de l’Equador que formaven part de la col·lecció del seu pare.

Notes històriques/biogràfiques

Arquitecte municipal de Lleida a partir de 1950 Membre de la Societat Española de Ornitología Naturalista i estudiós d’aus i de papallones, estudià vàries espècies i creà una col·lecció pròpia d’aus i papallones. El 1987 dóna la col·lecció zoològica al Museu de Zoologia de Barcelona Membre de la Societat Catalana de Lepidopterologia, de la que va ser President durant la primera dècada de funcionament d'aquesta entitat, i posteriorment nomenat Membre Honorari (1978)

Publicacions

Referències bibliogràfiques

Cerca

Fitxes

  • Nos Ronchera, Roser

    Roser Nos

    De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.

    De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.

    1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

  • Maluquer i Nicolau, Josep

    Josep Maluquer i Nicolau

    El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais  emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.

    El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.

    Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.

    A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.

    El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.

    El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer. 

  • Martorell i Peña, Francesc

    Martorell i Peña, Francesc

    Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.

  • Bofill i Poch, Artur

    Artur Bofill i Poch

    L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Va exercir de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.