Va optar a la plaça de preparador –conservador el 1908 i, a la plaça de Director el 1920. Va crear el Museu Areny a Ordino (Andorra) on s’hi conservava una extensa col·lecció de ciències naturals. El 1948 l’Ajuntament de Barcelona comprà la col·lecció als hereus, amb destí al Museu de Zoologia de Barcelona.
Llicenciat el 1900 en Medicina i Cirurgia. Col·laborà estretament i treballà a la Universitat de Barcelona com a Ajudant de la càtedra de Tècnica Anatòmica i també per al Museu d’Anatomia de la Facultat de Medicina, on va preparar esquelets i peces anatòmiques. Va contribuir amb uns quants espècimens a la formació de l’antic gabinet d’història natural de l’Abadia de Montserrat. Abans de 1908 va obrir un establiment comercial a Barcelona, on oferia un ampli catàleg de exemplars naturalitzats i altres materials com models de la casa Marcus Sommer. Obrí un segon establiment Au Flamant Rose, també a Barcelona. En aquests locals impartia cursos de taxidèrmia y dissecació pràctica. El 1930 trasllada el negoci a un local més gran i més ben situat al número 10 de la Plaça Reial, on també hi havia l’establiment obert per Lluís Soler Pujol. Dirigí dues revistes de caire científic i professional: Revista Internacional de Ciencias Médicas y Naturales, i La Ciencia Agrícola. El 1914 publica el primer quadern de 84 pàgines “Preparación de mamíferos, aves, reptiles, peces, insectos con la caza y preparacion de las larvas y orugas com a primer capítol del tractat La Naturalización (Barcelona, 1914). El mateix any sortí el segon quadern “Preparaciones botánicas y mineralogia”. Els altres dos que estaven previstos no es van arribar a publicar; “Cetrería. Domesticación de halcones para caza sin escopeta” i “Preparaciones anatómicas, embalsamiento humano”. Es tracta de manuals pràctics centrat en la recol·lecció, preparació i conservació d’exemplars d’història natural. Havia abandonat la pràctica de la medicina, usant el títol de preparador del gabinet de historia natural de la Universitat. Va fer arreglar un edifici de dues plantes contigu a la casa familiar d’Ordino (Andorra), inicialment previst com a hotel i que va acabar sent Museu de Ciències Naturals, on hi va traslladar la seva col·lecció. Va morir el 1936. Els seus hereus van oferir les col·leccions de historia natural al Consell General d’Andorra, qui finalment va desestimar la compra. El 1948 l’Ajuntament de Barcelona les va comprar. Molts dels exemplars que va preparar es localitzaven en col·leccions universitàries, l’antic Institut Provincial de 2ª Ensenyament, en gabinets d’alguns col·legis religiosos, al Museu de Montserrat, etc.
De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.
De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.
1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.
El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.
Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.
A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.
El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.
El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer.
Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.
L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Va exercir de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.
Iniciar sessió per comentar
Em vull registrar per poder comentar
Bioexplora, l'espai participatiu i de consulta del patrimoni científic del
Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Enregistrat o accedeix per participar