Va ser regent del Vivari i l'Aquari del Parc Zoològic (1915-1920), va estar vinculat al Laboratori de Malacologia del Museu (1919-1920). A les col·leccions zoològiques del Museu es conserven exemplars recol·lectats per ell en diferents llocs de Catalunya en el període 1917-1919.
Estudià a Barcelona, el Batxillerat al Reial Col·legi de Terrassa on tingué de professor i Director al Dr. Cadevall amb qui va conservar tota la vida una gran amistat.
Seguint la tradició familiar, es llicencià en dret el 1905 a la Universitat de Barcelona. Exercí la professió al despatx del seu pare fins el 31 de desembre de 1913 en que fou nomenat Jutge Municipal suplent.
Tingué sempre una gran afició a l’estudi de la natura, possiblement influït per la seva amistat amb el Dr. Cadevall i el seu esperit encuriosit i observador, que tingué bona oportunitat de practicar a Artesa de Segre on tenien un petit patrimoni. Aquest esperit el portà a estudiar pel seu compte, seguint uns cursets de Tècnica microscòpica al Laboratori de Biologia dels Jesuïtes de Sarrià. Viatjà un parell de vegades a Alemanya on visità els jardins zoològics i botànics i els museus d'Història Natural de les ciutats més importants. Va ser membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural de la que fou Secretari (1899-1901 i 1907), Vicepresident el 1906 i, President el 1910.
Va ser designat per la Mancomunitat de Catalunya professor de ciències naturals als Estudis Normals, de 1916 a 1924, quan fou destituït pel govern de Primo de Rivera. Professà durant aquest període, els cursos nocturns d'Estudis de la Naturalesa patrocinats pel Consell de Pedagogia i fou professor de ciències naturals de l'Escola d'Estiu, de 1916 a 1923, i de 1932 fins a la guerra civil. Durant aquest darrer període, va ser professor d'Història Natural de l'Escola Normal de la Generalitat. Per concurs, el 1934 fou nomenat professor de ciències naturals dels ensenyaments organitzats per l'Institut Nàutic de la Mediterrània, depenent de la Generalitat de Catalunya. Després de la guerra civil, desapareguda l'Escola Normal de la Generalitat i l'Institut Nàutic de la Mediterrània, i tancada la Institució Catalana d'Història Natural, restà apartat de les activitats docents.
Fou Regent del Vivari i Aquari del Parc Zoològic de 1918 a 1920, professor d'estudis de la Naturalesa per a nois de les escoles públiques per encàrrec de la Junta de Ciències Naturals el 1917, membre del Jurat pel concurs d'herbaris nomenat pel Consell de Pedagogia de la Mancomunitat el 1922. Publicà nombrosos treballs en el Butlletí dels Mestres, Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, i publicà alguns llibres.
La casa de la Pobla de Segur de la família de la seva esposa, Neus de Motes i Aleu, estigué sempre oberta a tots els amics naturalistes que en feren la base d'operacions per les seves campanyes pel Pallars i comarques del Nord de Lleida. Obermaier, el Dr. Friz Haas, Aguilar Amat. Font i Quer, Bataller, etc. van passar-hi temporades.
El 1924 s’incorpora com a advocat a la Compañía Telefonica Nacional de España, on treballà fins a la seva jubilació.
Iniciar sessió per comentar
Em vull registrar per poder comentar
Bioexplora, l'espai participatiu i de consulta del patrimoni científic del
Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Enregistrat o accedeix per participar